Dessensibilització sistemàtica:
La dessensibilització sistemàtica és un mètode psicoterapèutic, introduït fa 50 anys enrere per Joseph Wolpe.
Esta basat en principis conductistes i en particular el contra-condicionament. Sembla se que és un bon mètode a l'hora de tractar fòbies. Consisteix en aconseguir que el subjecte emeti noves respostes (adaptatives) a estímuls que anteriorment li provocaven respostes no desitjades.
Fases fonamentals:
- El terapeuta estableix una jerarquia de situacions relatives a l'objecte al qual es te fòbia, ordenades de menor a major intensitat.
- S'entrena al subjecte per donar una resposta antagònica a la ansietat
- Se li va presentant al subjecte, sempre de menor a major intensitat, la serie de situacions establertes pel terapeuta. Quan el subjecte no respongui amb ansietat davant la situació és passa immediatament a la situació superior i aixi successivament fins que el pacient ja no mostri ansietat davant de la presencia de l'objecte.
Pràctica:
La pràctica consistia en plantejar deu passos per ajudar al pacient a superar una fòbia, el nostre cas era una nena amb por a les abelles.
Passos:
1) Demanar-li a la nena que faci un dibuix d'una abella. Amb aquest dibuix podrem observar la visió simplificada que té respecte aquest animal. Desprès li demanarem que pinti o copi el dibuix d'una abella fet per nosaltres anteriorment.
2) Li mostrarem un vídeo explicatiu sobre les abelles, fent que d'aquesta manera coneix-hi la conducte de les abelles.
3) Donem a la nena un seguit de joguets relacionats amb el tema perquè i jugui ja sigui ella sola o amb amigues. També se li poden explicar contes.
4) Donar-li mel per menjar juntament amb algun aliment que a ella li agradi i explicar-li que són les abelles que produeixen la mel.
5) Desprès amb un brunzidor, que reprodueixi el soroll de les abelles, fem que la nena el vagi activant. Cada vegada que activar el brunzidor se la recompensa amb carícies, abraçades... el que volem és que s'acostumi al soroll hi ha més el relacioni amb coses agradables.
6) Portem una abella morta i li ensenyem al mateix temps que un expert informa sobre la fisonomia de les abelles.
7) A la nena se li explica la diferencia que hi ha entre abelles mascles i abelles femelles, fen que comprengui que les abelles mascle no piquen i que per tant no té que tenir por. Desprès fem que entri en una aula on hi hagi una abella mascle volant.
8) A través d'un vidre fem que observi amigues seves o familiars com estan en una habitació amb unes quantes abelles. I que s'adoni de que no hi ha cap problema.
9) Deixem que la nena entri a l'habitació que havia estat observant i interactuem amb ella per que no centri la seva atenció en les abelles.
10)Per últim deixem a la nena sola a l'habitació amb les abelles.
Reflexió:
Ha estat una pràctica divertida i entretinguda, la veritat és que ha costat una mica inventar deu passos per seguir en una teràpia. Però també suposo que encara és molt més difícil posar-ho en pràctica per que una cosa és suposar el com reaccionarà el pacient, sempre pots imaginar que reaccionarà perfecte, però a l'hora de la veritat no podem saber-ho i tant ens podem trobar que respon fantàsticament de seguida com que haguem de repetir moltíssimes vegades un mateix pas o canviar-l'ho.
