La introspecció és el coneixament que un mateix té sobre els seus estats mentals i té com a fonament la capacitat reflexiva que la ment posseeix per referir-se o ser conscient, de forma immediata, dles seus estats propis. Perque es dongui la introspecció o percepció interna fan falta els següents requisits:
- Que el coneixament sigui referit a estats mentals
- Que els estats mentals coneguts siguin els del propi individu.
- Que aquest coneixament no sigui indirecte, sinó immediat.
Pràctica:
El dia que vam fer aquesta pràctica, la classe va començar amb una explicació introducoria sobre la introspecció per part del professor Ernest Luz.
La pràctica ha consistit precisament en fer una instrospecció, és a dir, a observar durant uns 10 minuts els nostres propis pensaments. Al principi em pensava que només estaria pendent de si feia bé la pràctica o no, però al cap de poc em vaig queda per uns moments amb la ment en blanc. Però aquest estat no em va durar gaire, al cap de poc, em va venir al cap el que faira desprès, algunes coses que el dia abans no havia fet, i fins i tot algun record... Va ser una mica lios perque em venien i marxaven sense cap ordre i com més intentava controlar el meu pensament més coses em venien al cap.
Quant es van acabar els 10 minuts vaig esta molt pendent del que ens deia el professor i de les experiències que alguns dels meus companys explicaven per estar segura de que no havia fet malament la pràctica.
Reflxió:
D'aquesta pràctica he après que la ment i els estats mentals són un tema molt més complex del que m'hagues pogut imaginar. I que per molt que nosaltres creiguem controlar els nostres pensaments o estats d'ànims no és aixi. El que és cert es que per la nostre ment passen moltissimes coses en pocs minuts i nosaltres no i podem fer res, és més com més intentem controlar el que pensem més pensaments ens arriben, i ens deixen una mica confusos i no recordem més tard el que estavem pensant fa uns minuts.
D'acord, Tània! En la línia del que demano.
ResponderEliminar