Sara, Jenifer i Tània
Introducció:
El planejament sistèmic és diferència de la resta de plantejaments pel fet que, no només és centra en l’ésser humà i el seu comportament, sinó que té en compte el context en que està situada la persona i les relacions que s’estableixen entre persones (com es comuniquen, com s’envien i reben missatges...)
Aquest plantejament està recolzat per dues teories que estrictament no són psicològiques:
- Cibernètica: és l’estudi interdisciplinari de la estructura dels sistemes reguladors. Esta estretament lligada a la teoria de control i la teoria de sistemes. La cibernètica és aplicable en els sistemes físics i els socials.
- Teoria General de Sistemes: tots els elements estan relacionats entre si, qualsevol canvi en un element afecta a tota la resta d’elements. En el sistema humà qualsevol canvi que experimenti una persona repercutirà en les persones amb que té unes relacions. Com més persones hi ha en un conjunt més complexa és el sistema. (Sistema:conjunt de relacions que es donen entre elements. Com a mínim ha d’haver-hi dos elements).
Els autors sistèmics diuen que les persones no són qui tenen un problema sinó que el problema està en la relació. Les relacions en les quals es troba un problema són relacions no funcionals.
Segons el tipus de relació hi haurà un problema o no.
Per tal de conèixer que en una relació hi ha un problema, és a dir que el sistema no es saludable, un dels membres pot presentar símptomes els quals són indicadors d’aquesta situació.
Els autos sistèmics no necessariament tractaran amb la persona que presenta els símptomes, sinó que intentarà arreglar la situació a través dels altres membres del conjunt o amb tot el conjunt de persones a la vegada.
Avantatges que presentar aquest plantejament:
- Deixa de tracta com a malalta la persona en que s’han manifestat els símptomes.
- No cal que el pacient identificat sigui tractat directament.
Resum o punts claus:
Ø La psicologia s’ocupa dels petits sistemes.(família, parella, grups classe...)
Ø La persona és el pacient identificat però no és qui té el problema, sinó que el problema està en les relacions que la persona té dins el conjunt.
Ø Un canvi en una persona afecta a tots els membres del sistema.
Ø Hi ha dos classes de sistemes: els sistemes saludables i els sistemes insolubles que són els causants de patologies.
Ø L’èxit de la teràpia ve en funció del tipus de relacions i problemes que hi hagi dins el sistema.
Ø Relacionats amb aquest últim punt hi ha el concepte Iatrogènia. La Iatrogènia en medicina són les conseqüències negatives, els símptomes negatius d’una intervenció mèdica.
En psicologia s’ha de tenir present aquest concepte, ja que al tracta en grups de persones, el psicòleg passa a formar part del conjunt i per tant la seva intervenció pot beneficiar a la resta de relacions o ocasionar que la situació encara sigui pitjor. El psicòleg sempre haurà de buscar indicadors que l’ajudin a veure si està anant bé o no. Per aquest motiu alguns dels psicòlegs sistèmics tenien com a límit 10 sessions (intervencions). Si durant aquestes sessions no aconsegueixen canviar la situació paren i suggereixen al grup que ho intenti amb un altre psicòleg ja que ell no es capaç.
Causalitat Circular:
Primer cal saber que hi ha el model de causalitat lineal, el qual és el més estès. Aquest model prové de la física i ha estat utilitzat en medicina i psicologia. Segons aquest quant passa A desprès passa B, per tant A és la causa de B.
Per altre banda els sistèmics rebutjaven aquest plantejament, ja que segons ells no es podia determinar la causa d’un comportament o que és trobaria que per aquell fenomen hi havia un interacció de causes.
A part, per tracta el símptoma no era necessari conèixer la causa prèvia. També deien que es podia trobar casos en que la causa que provocava un cert comportament hagués desaparegut però que el comportament és mantingut per el sistema el qual tendeix a la homeòstasi (equilibri intern).
Quant la dinàmica s’estableix és manté com a tal, per tant com que tot influeix en tot, tos es causa i conseqüència. D’aquest model s’en diu causalitat circular.
La qüestió que ja de tracta el psicòleg és el millora la relació entre els dos factors, mantenint les relacions saludables i canviant les insolubles.
Alguns autors sistèmics són:
- Milton Erikson.
- Gregory Bateson.(antropòleg)
Gregory Bateson va desenvolupar l’enfocament sistèmic juntament amb altres autors.
L’enfocament sistèmic ens parla de dos tipus de relacions:
-Relació simètrica: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant. Potser de tipus constructiu o destructiu.
-Relació complementària: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent. Causalitat circular, es manté un cercle d’interacció. Potser de tipus constructiu o destructiu.
Amb aquest enfocament per tant, obtenim 4 tipus de relacions:
- Relació simètrica constructiva.
- Relació simètrica destructiva.
- Relació complementària constructiva.
- Relació complementària destructiva.
Gregory Bateson
(9 de maig de 1904 a Grantchester,Regne Unit- 4 de juliol de 1980 Sant Francisco, Estats Units):
Gregory Bateson era fill del genetista, William Bateson.
Entre 1917 i 1921 va estudiar zoologia en la Charterhouse School de Londres. Posteriorment va estudia a St.John’s College de Cambridge Biologia. Paral·lelament va realitzar els seus primers treballs de camp a Nova Guinea, que va prosseguir posteriorment a Bali amb la seva esposa Margaret Mead.
El 1939 es va traslladar als Estats Units.
El 1942 juntament amb la seva dona va publica el llibre “Caràcter balinès. Un anàlisi fotogràfic.”. També en aquell any va participar en la conferencia “Inhibició Cerebral” sobre cibernètica.
En el 1949 va treballa en la Langley-Porter Clínic de San Francisco com investigador en psiquiatria i comunicacions.
Més tard, al 1951 juntament amb Jurgen Ruesch va publica el llibre “Comunicació: la matriu social de la psiquiatria”:
Posteriorment, com a professor d’antropologia de la Universitat de Stanford, va profunditzar en els processos de comunicació animal interespecies, per mitja d’experiències i estudis amb dofins, pops, entre d’altres. Aquests estudis li van permetre elaborar una nova teoria sobre l’aprenentatge.
Bateson mai va ser oficialment part del Mental Research Institute però des del 1959 que tenia una relació molt propera, mantenint el contacte entre el seu equip d’investigació i l’equip de MRI.
Cap el 1964 es va muda a Hawaii on va ser nombrat cap del departament de biologia del Oceanic Institute de Waimanalo. Entre el 1972 i 1978 va ser professor de antropologia i etnografia en la Universitat de califòrnia.
Gregory Bateson ha estat una inspiració molt important en el camp de la teràpia familiar i la programació neurolinguistica. Va servir de mentor a Richard Bandler i John Grinder i esta relacionat amb Milton Erickson.
Bateson va abordar els centre dels camps de la teoria de sistemes i la cibernètica sobre la seva relació amb la epistemologia
Va morir l’any a San Francisco el 4 de juliol de 1980, acompanyat dels seus amics i familiars fora de les sales de teràpia intensiva, sense recursos artificials que prolonguessin un estat vegetatiu mes enllà de lo necessari, perquè volia donar testimoni d’una “bona mort” és a dir, testimonia la unitat entre lo físic i l’espiritual.
Pràctica:
L’exercici que hem de dur a terme en aquesta classe és el d’elaborar quatre situacions de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitat de relació enumerades anteriorment:
1) Relació simètric constructiu:
2) Relació simètric destructiu:
3) Relació complementària constructiva:
4)Relació complementària destructiva:
Reflexió:
En aquesta classes he après un nou plantejament de la psicologia que em sembla molt interessant. La manera en que els sistèmics veuen el món i les relacions entre persones, és molt positiva, encara que des del meu punt de vista hi ha un mancança.
Crec que el fet de no veure en la persona que presenta els símptomes el problema, és aspecte molt favorable, ja que ajuda a la persona a no sentir-se malament, ni en alguns casos a venir-se abaix pel fet de ser tractats com a malalts. Per tant, si es important el seu plantejament d’estudiar el context i les relacions i trobar el problema en aquestes, però penso que s’ha de tenir en compte la persona que presentar els símptomes i tracta-la.
De manera, que vulguem o no, és necessària tenir un mínima idea de la causa que ha provocat aquesta situació, ja que depenen de com s’estableixin les relacions i es vagin fomentant podran esdevenir destructives o constructives.
També podria donar-se que per algun motiu una relació constructiva es tornes destructiva, ja que cada persona veu i interioritza una acció de manera diferent. I aquestes diferencies podrien generar conflictes.
