Pràctica 9: Diagrama sistèmic

Pràctica realitzada amb l'Hèctor.

Salvador Munich: és un psiquiatre i pediatre argenti que ha destacat com a terapeuta familiar. És qui va formular la teoria de la teràpia familiar estructural el 1974.

Va néixer a San Salvador el 13 d’octubre de 1921, en una família immigrant jueus-russos. A estudiar medicina a la Universitat Nacional de Córdoba, graduant-se el 1946.

El 1948 és va traslladar a Israel per novament emigrar als Estats Units l’any 1950, per estudiar psiquiatria.

Durant els anys 60 les seves concepcions envers la importància de les estructures i els límits dels contextos familiars es van imposar en l’àmbit psicoterapèutic, que havia començat recentment a tractar famílies.

Minuchin va ser acadèmic de la càtedra de pediatria i psiquiatria infantil de la Universitat de Pennsilvanià i cap en psiquiatria de la clínica infantil i director de la Child Guidance Clinic de Filadèlfia el 1965.

El 1988 va fundà a Nova York la Family Studies Inc, un institut dedicat a la formació terapeutes familiars, on va treballar formant nous professionals fins a l’edat de 80 anys. En l’actualitat viu a la ciutat de Boston

Teràpia familiar estructural:

El model estructural de Minuchin veu a la família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant de canvis en condicions i influencies internes i externes. Dins la família hi ha un jerarquia, la qual va relacionada amb el poder, ja que, la responsabilitat d’alguns membres és  major que les d’altres, i per tant no són equitatives entre si.

Si la jerarquia és capgires un o més membres de la família es veurien perjudicats.

Segons Minuchin el restabliment de la jerarquia, la formulació de límits clars, la definició de rols i funcions, i la dissolució de triangles o aliances ajudarà a tornar a una estructura familiar funcional.

Per Minuchin existeixen tres tipus de fronteres:

·         Rígides(         ): no hi ha comunicació, es un tipus de frontera que no és bona.

·         Flexibles (- - -): permet el pas d’informació d’una banda a l’altre, però les decisions les pren a qui li pertoca.

·         Laxes (.....): es quan pren les decisions un dels membres que no li pertoca fer-ho.

Salvador Minuchin va desenvolupar un tipus de gràfic que permetia veure com funcionava un sistema al mateix temps de com estava estructurat.

Diferència entre Genograma i Diagrama sistèmic:

Genograma: és un mitjà gràfic que representa l’estructura d’una organització o grup. En  ell no si representar les conflictes o avinences que hi ha dins el grup, no ens mostra res més que la organització estructural.

Diagrama sistèmic:és un mitjà gràfic on és permet plasmar i representar, no només l’estructura del grup, sinó també el seu funcionament.

Pràctica:

1.Genograma:

2.Diagrama sistèmic:

Reflexió:

En aquesta pràctica em aprofundit més en el plantejament sistèmic, tot i que amb un enfocament diferent. El com les famílies o grups són considerats sistemes,en que el bon funcionament depèn de que cada membre actuï de forma adequada, dins el seu rol. Com en un sistema d’engranatges, el mal funcionament d’una petita peça pot provocar un mal funcionament en tot el sistema. I és molt important torna a col·locar correctament la peça per  tornar a funcionar correctament.

Durant aquesta pràctica hem pogut veure la utilitat dels diagrames i la facilitat que ens donen per poder comprendre i veure com s’estructura i funciona un grup, així com la diferència que hi ha entre ell i un genograma. En el primer esquema trobem un genograma on el que observem es la jerarquia d’un grup classe. En permet veure que el professor és qui te més poder, seguit pels delegats i per últim es troben la resta d’alumnes. No podem, però, saber sin hi ha cap conflicte dins el grup o si hi ha bonda relació.

El segon exemple es tracte d’un diagrama on si que podem observar el tipus de relacions que hi ha entre un grup d’amics. Per exemple en el cas que hem fet nosaltres podríem veure, que la noia de vint té un conflicte evident amb la noia de 19, la qual ha fet una  coalició amb una altre per fer que la noia de 20 i el seu xicot no estiguin bé. També podem veure que entre dos nois hi ha un conflicte ocult.

El que aquesta pràctica ens ha permès es veure que en qüestió de relacions, els diagrames sistèmics són una eina molt útil, i depenen del perquè ens faci falta l’esquema ens anirà molt millor el diagrama que el genograma.