Pràctica 7: Actituds Rogerianes

Carl Rogers:

Va ser un psicòleg molt influent, que juntament amb Abraham Maslow va fundà la psicologia humanista.

Va néixer el 8 de gener de 1902 Oak Park en Illions. Era fill d’una família molt unida.

El 1914 és va instal·lar al camp amb la seva família per dedicar-se a l’agricultura, hi ha la criança d’animals.

El 1919 és va inscriure a la Facultat d’agricultura la qual va abandonar per emprendre estudis de Teologia.

És va traslladar a China durant alguns mesos, a l’any 1922, amb un grup d’estudiant per participar en una conferència internacional organitzada per la Federació Mundial de Estudiant Cristians. Aquest estància li va permetre confrontar la cultura occidental amb la oriental i es va replantejar moltes qüestions de la seva vida.

Un cop va tornar als Estat Units va abandonar els estudis sobre teologia per dedicar-se a estudis de caràcter psicopedagògic.

Després d’esta un any estudiant al Institute for Child Guidance de Nova York és va traspassar al Child Study Department de Rochester.

El 1942 es va casa amb Helen Elliot, amb la qual va tenir dos fills.

Gràcies al llibre The Clinic Treatment of the Problem Child publicat el 1939 va obtenir una càtedra de psicologia clínica en Ohio.

En el Couseling and Psycgotherapy (1942) va fundar les bases de la teràpia centrada en el client, la qual és la pedra angular del moviment de la Psicologia Humanista.

El 1944 és va traslladar a Chicago on va fundar el primer counseling center, en el que efectua la seva teràpia i realitzar investigacions.

El 1957 va obtenir una càtedra de Psicologia i Psiquiatria de la Universitat de Wisconsin. En el seu departament de psiquiatria Rogers experimentava la teràpia centrada en el client amb pacients psicòtics, obtenint resultats òptims que publica el 1967 en el seu llibre The Therapeutic Relationship and its Impact: A Study of Schizophrenia.

El 1964 deixar l’ensenyança i es trasllada a Califòrnia al Western Behavioural Science Institute de la Jolla.

El Center for the Study of the person és fundat el 1969 i successivament el Institute of Peace per a l’estudi i resolució de conflictes.

Carl Rogers va mori el 28 de gener de 1987 a l’edat de 85 anys a causa d’un atac cardíac.

Teoria sobre les 3 actituds:

Per Carl Rogers lo important era que una persona aprengués a viure tres actituds bàsiques:

1.      Acceptació incondicional: amb aquesta actitud Rogers ens diu que s’ha d’acceptar al client encara que la seva conducta no ens agradi. No es tracte d’acceptar el seus comportament sinó la seva essènica. Ja que si el client es troba en un context en que es acceptat li serà més fàcil obrir-se i parlar.

2.      Comprensió empàtica: intentar entendre els anhels i conducta del pacient des del seu punt de vista. Posar-se a la pell de l’altre, agafar les seves vivencies però sense fer-te teus els seus sentiments, només els vius per entendre’ls. El pacient a de captar la voluntat d’entendre’l.

3.      Autenticitat, coherència: transmetre al pacient  que el que sent, pensa i fa  el professional va en la mateixa línea.

Documental: Pensant amb els altres.

Aquest  documental, rodat durant un any a una escola pública infantil Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, ens ensenya la manera que tenen d’aprendre uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força.

Ens mostra també la manera en que els nens interactuen entre ells, i el com reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta.

El que es segueix durant aquest reportatge és l’activitat de Toshiro Kanamori, un mestre enamorat de la seva feina i que intenta conjugar l’aprenentatge amb la diversió. Toshiro intentar sobretot ensenyar-los l’art de vida, i les seves classes a part de la matèria del curs, van molt dedicades a  fomentar la bona relació entre els nens. Als quals aprenen a ficar-se en el lloc de l’altre i a respectar-se mútuament.

Reflexió:

Amb aquest documental podríem dir que veiem aplicades les 3 actituds de Rogers, en els nens de la classe del professor Toshiro,

Es un documental que no només l’he torbat interessant, sinó que m’ha fet veure moltes coses, com  la importància de no jutjar els altres i intentar posar-nos a la pell de l’altre per comprendre’l millor.

Hi ha agut escenes que m’han impactat molt, com per exemple l’escena en que una alumne veu reflectit el dolor que ella sent per la mort de seu pare, en l’escrit d’un dels seus companys que fa poc se li ha mort la mare. És un moment molt emotiu en que tots els seus companys l’escolten atentament i li donant suport, entén el seu dolor.

O també l’escena en que un dels nens es castigat sense participar en la regata pel fet d’estar parlant a classe i tots els seus companys surten a la seva defensa, aconseguint que el professor el deixi fer la regata i li dones un altre càstig mes conforme amb la infracció del que ha fet.

Es un documental que ens mostra, el grau de implicació i la força dels lligams que és poden fer entre persones. Aquest nens ens han mostrat, sense saber-ho, la importància de donar més temps a la gent que ens envolta, de intentar esta al seu costat comprenent el seus sentiments, i aconseguir entendre les seves vivències i conducta.

Com a futurs psicòlegs seria bo que aprenguéssim d’aquest nens, i apliquéssim a la nostra vida les tres actituds de Carl Rogers.