Introducció:
Psicoanàlisi: és un corrent psicològic que parteix de la hipòtesi que el símptoma que presenta l’individu és el substitut d’un procés psíquic reprimit. La reconstrucció de la història del pacient ha de permetre, gràcies a l’emergència dels records reprimits,la desaparició del símptoma.
En la cura es demana al pacient que associí lliurament i que comuniqui a l’analista tit allò que se li acudeix, encara que li sembli inadequat o inreferent. Les seves teories no són falsables (al menys no totes)
La psicoanàlisi va sorgir de les teories que Sigmund Freud va desenvolupar per poder explicar la histèria.
Aquestes teories són:
- La teoria de l’inconscient i el conscient:
Amb l’estudi de pacients amb histèria Freud arribar a la conclusió que una part de la nostre ment és inconscient, és la part on es troben els records o pensaments que no som capaços d’afrontar.
- Energia Vital:
Freud més tard va dividir en tres parts no equitatives la persona
La part conscient, la part inconscient i la pre-conscient.
- Teoria de l’allò, el jo i el superjò (personalitat):
Segons Freud en la personalitat de la persona és troben tres parts o entitats el Id (allò), el Ego (jo) i el superego (superjò).
El Id és la part innata que opera a partir del principi de plaer.
El ego és forma aquesta entitat als 2 anys de vida i és relaciona amb l’id. Opera a partir del principi de realitat establint una dinàmica entre la recerca del plaer i les restriccions de la realitat.
El Superego apareix als 3 anys. És la part que determina el que és correcta i el que no, incorporà la relació social. Seria la part encarregada de fer sentir remordiments.
És la dinàmica entre les 3 part la que determina la conducta.
- Teoria de la sexualitat:
Per Freud existeixen un seguit de fases psicosexuals que tots els nens i nenes han de passar i superar. Sinó és produeix un parada en el desenvolupament (fixació)
Aquestes fases són:
a) Fase Oral (0 a 2anys): és la fase en que els nens tenen el plaer sexual lligat en la excitació de la cavitat bocal i els llavis.
b) Fase Anal (2 a 3 anys): es centra en el plaer que lo produeix evacuar, provocant que es centri en el control dels esfínters.
c) Fase genital (3 a 6 anys): és la fase en que els nens descobreixen els seus genitals i descobreixen les diferències entre els dos sexes. És la fase en que apareix el complex d’Edip o el d’Electra.
d) Etapa de latència (6 a 12 anys): és una etapa en que no passa res.
e) Etapa genital (a partir dels 12 anys): és l’etapa definitiva en que si la persona no presenta cap fixació es desenvoluparà adequadament i tindrà una vida plena.
- Mecanismes de defensa: són dispositius interns que desenvolupa l’Ego per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.
Anna Freud va proposar un llistat de 9 mecanismes de defensa:
1) Repressió: manté els impulsos inacceptables de l’Id fora de la consciència. Si bé elimina els sentiments de dolor o ansietat pot, a la vegada, suposar un cost considerable donat que cal emparar molta energia.
2) Negació: mecanisme relativament simple que consisteix a negar-se a creure que un esdeveniment amenaçador o aversiu va tenir lloc o que una determinada condició existeix.
3) Projecció: la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateix. La persona descarrega, ni que sigui parcialment, el seu impuls , en tant que també s’oculta a si mateix els sentiments que poden resultar amenaçadors.
4) Racionalització: la persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que resulta inacceptable.
5) Intel·lectualització: consisteix en prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.
6) Formació reactiva: contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posa èmfasi en el seu oposat.
7) Regressió: és el mecanisme que actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils o primitives, en les quals havia experimentat una fixació.
8) Desplaçament: consisteix en canvia l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.
9) Sublimació: fa que un impuls potencial perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.
Pràctica: Sublimació dels 7 pecats capitals.
a) Ira:
-Cas: estic enfadada amb els meus amics perquè no han pensat amb mi, i per tant no m’han trucat per sortir.
-Sublimació: canalitzo el sentiment d’ira que sento passant apunts o estudiant, en comptes d’estar-me a casa sola, sense fer res més que pensant en la ràbia que sento envers els meus amics i anant alimentant més la ira.
b) Luxúria:
-Cas: estàs de festa en una discoteca i et trobes amb un noi i que t’atrau molt, però tu tens parella.
-Sublimació: enlloc de deixar anar el teu impuls cap el noi de la discoteca, vas a veure el teu xicot (que també esta a la discoteca) i descarregues amb ell tot el teu impuls sexual.
c) Gula:
-Cas: he anat al gimnàs, i al tornar cap a casa m’entra molta gana, sobretot d’algun dolç.
-Sublimació: en arribar a casa em menjo una peça de fruita, o em bec un got de suc de fruita, enlloc de menjar una rajola de xocolata o un altre dolç.
d) Peresa:
-Cas: has dormit poc i l’endemà tens un examen i per tant volies repassar el temari. Però estàs molt cansat.
-Sublimació: enlloc d’esta tota la tarda dormint, estudies unes 2 hores i desprès aprofites per descansar una estona.
e) Supèrbia:
-Cas: t’han donat la nota d’un examen i estàs eufòric perquè t’ha anat molt bé.
-Sublimació: enlloc de fer nota que t’ha anat molt bé i que has tret molt bona nota, aprofites per comentar als teus companys que no els ha anat bé, per dir-los que els ajudaràs estudiar pel pròxim.
f) Enveja:
-Cas: tens enveja de la personalitat del xicot d’una amiga teva, i constantment el compares amb el teu xicot.
-Sublimació: en comptes de retreure-l’hi els aspectes negatius al teu xicot o les qualitats que no té, et fixes amb tot lo bo i positiu que té com a persona i parella.
g) Avarícia:
-Cas: tens una germana i els vostres pares us han regalat una jaqueta per les dues.
-Sublimació: malgrat que a tu t’agradaria més i preferiries que la jaqueta hagués estat un regal només per tu, enlloc d’enfadar-te amb els teus pares i la teva germana, la comparteixes ja que saps que la teva germana no té cap jaqueta d’hivern.
h) Vergonya:
-Cas: un teu amic juga un partit de futbol, i et demanar que el vagis animar. Tu i vols anar però no hi ha cap més amic que pugui i et toca anar-hi sola.
-Sublimació: enlloc de no anar-hi o d’esta allà al partit en un racó passant desapercebuda i tancada en tu mateixa, animes al teu amic.
Reflexió:
Amb aqueta pràctica, no només em après una mica més de les teories de Freud, sinó que a més ens ha fet adonant-se de que al llarg del nostre dia i de la nostre vida utilitzem molt els mecanismes de defensa de manera inconscient.
Davant de moltes situacions actuem com en els nostres exemples, i no som conscients de fer-ho, no ens adonem que estem protegint-nos a nosaltres mateixos actuen d’una forma diferent a com voldríem però la qual és la correcte per la societat.
M’ha fet adonar-me que els nostres actes o accions acostumen esta influenciades per la resta de la societat i les seves normes. En certa manera podríem dir que no som del tot lliures per fer la nostre vida, ja que sempre, conscientment o no, actuem pensant en que diran els altres. I no volem veure que a vegades els nostres desitjos no son els que la societat considera positius i que es llavors quant actuen els mecanismes de defensa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario