Pràctica 3: Distrosions cognitives

 Pràctica realitzada amb l'Erik i la Mireia

Introducció:

Esquema

Idees bàsiques del Conductisme:

El conductisme és el camp de la psicologia, en que el comportament d’un individu és l’objecte d’estudi. Pels conductistes l’estudi de termes mentals no té cap interès per determinar la conducta dels individus.

Orígens: neix a principis del segle XX, amb la ruptura substancial envers la psicologia del moment, que utilitzava el mètode d’introspecció i considerava l’estudi del comportament com quelcom sense validesa. Aquest trencament és dona per John Watson que discuteix el valor real de la psicologia basada en la introspecció i fa referència al comportament com objecte d’estudi en si mateix i no com un mètode per estudiar el sentit de la conducta.

El Condicionament clàssic: és el mecanisme per qual els éssers vius poden aprendre a relacions entre estímuls i canviar la seva conducta envers això. Aquest tipus de condicionament va ser el descobert per Paulov de forma accidental quant portava a terme un treball sobre el sistema digestiu del gos. És el model que estudia i en que es centra Watson.

És basa en estímul                  resposta.

Condicionament Operant: en aquest model és la conducta del subjecte que determina el resultat que és deriva d’ella. Aquest condicionament implica aprendre una conducta que acompleix un fi, i per tant , és operativa. La conseqüència que comporta una conducta es troba contingent respecte la resposta.

Sorgeix entre els anys 40 i 50 en mans de Skinner, el qual durant aquells anys desenvolupava una filosofia del conductisme diferent. El concepte del condicionament operant és que una resposta produeix unes conseqüències reforçades mitjançant un entrenament perllongar. Aquest procés s’anomena adquisició. En el cas de que la resposta deixes de produir la recompensa, la conducta s’extingeix.

Cognitivisme:

El cognitivisme va ser el corrent dominant durant la segona meitat del segle XX, i és la causa de que les teories conductista frenessin durant aquesta meitat de segle.

El cognitivisme és una teoria psicològica amb l’objectiu d’estudiar com la ments interpreta, processa i guarda la informació de la memòria, i per tant, suposa una renovació del metal·lisme, ja que reivindicar la ment com objecte d’estudi de la psicologia.

Les seves tesis fonamentals són:

-          Es considera als estímuls com a unitats informàtiques bàsiques i no com a causes.

-          La ment és activa ja que transforma aquestes unitats informàtiques seguint determinats procediments i construeix altres unitats de sortida. Com podria ser: el pensament, el llenguatge, etc.

Per tant, el cognitivisme és una aproximació al enteniment de la ment, que argumenta que les funcions mentals poden ser enteses mitjançant mètodes quantitatius, positius i científics, i que les funcions poden ser descrites a través de models de processament informàtic.

En el cognitivisme trobem dos autors rellevants en el desenvolupament de diferents sistemes de teràpia:

Albert Ellis: va néixer el 27 de setembre de 1913 a Pittsburgh. Era el fill gran de tres germans d’una família jueva. El seu pare era un home de negocis que va tenir poc èxit, poc carinyos amb els seus fills i que estava poc per casa. De la seva mare, el propi Albert, esmenta en la seva biografia, que patia desordre bipolar.

El 2004 Ellis va contraure un problema intestinal greu que el va portar a ser ingressat a l’hospital i a l’extirpació del seu intestí gros. Després d’aquest succés va torna a la feina.

Ellis va funda i va ser president del Albert Ellis Institute de Nova York. El setembre del 2005 va ser rellevat de les seves funcions i des de llavors va treballar independentment al mateix temps que s’esforçava per recuperar la seva posició, la qual segons ell va ser eliminada pels costos de les seves remuneracions i segurs mèdics.

El juliol del 2007 a l’edat de 93 anys, va morir.

Albert Ellis va desenvolupar la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC) a l’any 1955. La TREC és un model que es base en el concepte de mediació cognitiva. Aquesta concepció de pertorbació emocional és veu reflexada en el model A-B-C.

En aquest model la A representa els successos observats pel subjecte, la B representa les creences o interpretacions d’allò observat i la C serien les conseqüències emocionals d’aquesta interpretació.

Aaron Temkin Beck: va néixer el 18 de juliol de 1921 a Providence. Era el més petit de tres germans d’una família jueva.

El 1942 és va gradua a la Universitat de Brown i al cap de 4 anys ho va fer en l’Escola de Medicina de Yale.

En la dècada de 1960 va desenvolupar el sistema de psicoteràpia Teràpia Cognitiva. Aquesta teràpia està basada en els fonaments de la psicologia cognitiva. Per tant, la teràpia cognitiva esta centrada en els processos psicològics no observables (processos mentals) com la memòria, el raonament i l’atenció.

 A l’any 2006 va rebré el Premi de l’ Investigació Clínica de Lasker.

Actualment Aaron Beck és el president de l’ Institut de Beck per la Teràpia i la investigació cognitiva, al mateix temps que professor de Psiquiatria en la universitat de Pennsilvanià.

Beck va definir un conjunt de pensaments anomenats pensaments distorsionats o distorsions cognitives. Aquest tipus de pensaments dones un seguit de reaccions internes emocionals, activen la forma en com ens sentim i com actuem.

Les distorsions cognitives són:

1)Generalització excessiva: pren casos aïllats i generalitza la seva validesa a tota la resta.

2)Abstracció Selectiva:enfoca exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i exclou la resta de característiques.

3)Polarització o pensament tot o res: interpreta els esdeveniments i les persones en termes absoluts (sempre, mai, tothom, ningú...)

4)Desqualificació d’allò positiu: desestima experiències positives per raons arbitràries.

5)Lectura del pensament: pressuposa les intencions dels altres.

6)Endevinar el futur: predir o profetitzar el resultat d’esdeveniments abans que es donin.

7)Magnificació o minimització: sobreestima o subestima una persona o esdeveniments.

8)Raonament emocional: formula arguments basats en com es sent i no en elements racionals.

9)Etiquetar erròniament: assignar un  nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva.

10)Autoinculpació: em faig responsable i culpable de qüestions diverses sense ser-ne.

11)Personalització: assumeixo que jo mateix o altres has causat determinades coses directament.

12)Imperatiu categòric: m’imposo a mi mateix que hauria de fer quelcom o que ho he de fer, o que no hauria d’haver fet.

Pràctica:

La pràctica consisteix en busca un parell d’exemples per a les distorsions cognitives esmentades en la introducció.

1. Generalització excessiva:

a. És parla una nit per telèfon i la teva mare considera que cada nit parles per telèfon.

b. A una noia l’hi han agradat dos nois procedents de Sud-americà i per això ja és creu que només li agraden els nois sud-americans.

 2. Abstracció selectiva:

a. Una noia arriba sempre tard i per aquest motiu ens cau malament sense fixant-se que treballa molt i té altres qualitats.

b. Vas a un restaurant i no t’agrada un dels plats que has menjat. Per aquest motiu consideres que el restaurant ja no és bo.

3. Polarització o pensament de tot o res:

a. Un dia algú no fa una feina de casa determinada i com a conseqüència se l’acusa de que mai fa cap de les feines de casa

b. Dins un treball en grup, per algun motiu prefereixes no realitzar una part concreta del treball. Per aquest fet t’acusen de no esta compromès amb el grup

4. Desqualificació d’allò positiu:

a. Aproves l’examen de conduir però creus que ha estat perquè l’examinador era benèvol i compassiu.

b. Un equip de futbol guanya un partit però considerà que ha estat perquè l’altre equip era més dolent i era un partit fàcil

5. Lectura del pensament:

a. Una amiga t’envia un correu explicant-te coses  la seva vida i tu interpretes que ho fa per reclamar al teva atenció, o penses que té segones intencions

b. Un professor cap al final de la classe, anuncia als alumnes que no estan obligats a quedar-se fins el final, que qui es quedi sigui perquè l’interessa la matèria. Tu interpretes que sí que es important quedar-se fins el final i que el professor el que vol es perjudicar aquells que marxin.

6. Endevinar el futur:

a. Un professor programa un test i tu predius que al teu resultat abans i tot de realitzar el test

b. Abans d’un partit de futbol, estàs convençut i que segur que el teu equip guanyarà al contrari

7. Magnificació y minimització:

a. Una noia es troba dins una relació amb un noi, i per ella la seva parella és la millor persona en tots els aspectes.

b. La mateixa noia del anterior, després de deixar la relació amb el noi, veu a la seva ex parella com un persona sense cap qualitat

8. Raonament emocional:

a. Després d’estudiar tota la tarda per un examen, tens la certesa de que suspendràs la proba perquè sens que no has aprofitat bé la tarda o que podries haver fet molt més.

b. Cas contrari, encara que no has estudiat gens tens la sensació de que aprovaràs l’examen. Aquesta sensació es dona per que estàs feliç  i segur de tu mateix

9.  Etiquetar erròniament:

a. Com que els psicòlegs són de lletres no saben res de números.

b. Diem que una persona és immadura perquè quant està amb els sues amics sempres esta fent bromes.

10.  Autoinculpació:

a. En un treball en grup, la persona que exposa considera que, la baixa qualificació que han posat al treball, és culpa de la seva exposició.

b. Una amiga esta passant per una mala temporada i tu penses que no li  estàs donant gaire atenció i que si ho fessis ella estaria millor

11.  Personalització:

a. Algú considera en el seu lloc de treball, que ell és el responsable de que tot funcioni bé i que si no i fos ell les coses anirien molt pitjor.

b. En un treball en grup, algú atribueix la bona qualificació del treball exclusivament a la seva part.

12. Imperatiu categòric:

a. Algú proper té un problema menor, i ens autoimposem com a prioritat el ajudar-lo, encara que aquesta persona no ens hagi demanat ajuda i tenim moltes altres coses a fer.

b. En un treball en grup t’obligues a fer molt més treball del que se’t demana

Reflexió:

En aquesta pràctica ens adonem que durant molt moments de la nostra vida, sense ser-ne conscients, em presentat un  o més d’aquest pensaments distorsionats. No són pensaments que només puguin presentar persones amb algun tipus de malaltia, sinó que tots nosaltres durant el nostre dia a dia en algun moment els tenim.

Per tant, m’ha sorgit el dubte de si es tant fàcil presentar en algun moment una distorsió, quant podem considerar que es té de manera patològica i quant no? Crec, encara que no n’estic del tot segura, que parlaríem de distorsions cognitives en caire patològic quant aquestes es donen gairebé tot el temps i a més dificulten la vida de la persona.

Però també és veritat que haurem de tenir en compte que una persona pot introduir com a cosa normal i quotidiana una distorsió i per tant no li dificultarà les seves accions. En aquests casos, serà l’especialista o familiars que hauran de suspesa i és un pensament distorsionat sense cap símptoma de patologia o no. I també serà per aquest motiu que no qualsevol persona que ho presenti s’haurà de considera que pateix una malaltia.