Pràctica 9: Diagrama sistèmic

Pràctica realitzada amb l'Hèctor.

Salvador Munich: és un psiquiatre i pediatre argenti que ha destacat com a terapeuta familiar. És qui va formular la teoria de la teràpia familiar estructural el 1974.

Va néixer a San Salvador el 13 d’octubre de 1921, en una família immigrant jueus-russos. A estudiar medicina a la Universitat Nacional de Córdoba, graduant-se el 1946.

El 1948 és va traslladar a Israel per novament emigrar als Estats Units l’any 1950, per estudiar psiquiatria.

Durant els anys 60 les seves concepcions envers la importància de les estructures i els límits dels contextos familiars es van imposar en l’àmbit psicoterapèutic, que havia començat recentment a tractar famílies.

Minuchin va ser acadèmic de la càtedra de pediatria i psiquiatria infantil de la Universitat de Pennsilvanià i cap en psiquiatria de la clínica infantil i director de la Child Guidance Clinic de Filadèlfia el 1965.

El 1988 va fundà a Nova York la Family Studies Inc, un institut dedicat a la formació terapeutes familiars, on va treballar formant nous professionals fins a l’edat de 80 anys. En l’actualitat viu a la ciutat de Boston

Teràpia familiar estructural:

El model estructural de Minuchin veu a la família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant de canvis en condicions i influencies internes i externes. Dins la família hi ha un jerarquia, la qual va relacionada amb el poder, ja que, la responsabilitat d’alguns membres és  major que les d’altres, i per tant no són equitatives entre si.

Si la jerarquia és capgires un o més membres de la família es veurien perjudicats.

Segons Minuchin el restabliment de la jerarquia, la formulació de límits clars, la definició de rols i funcions, i la dissolució de triangles o aliances ajudarà a tornar a una estructura familiar funcional.

Per Minuchin existeixen tres tipus de fronteres:

·         Rígides(         ): no hi ha comunicació, es un tipus de frontera que no és bona.

·         Flexibles (- - -): permet el pas d’informació d’una banda a l’altre, però les decisions les pren a qui li pertoca.

·         Laxes (.....): es quan pren les decisions un dels membres que no li pertoca fer-ho.

Salvador Minuchin va desenvolupar un tipus de gràfic que permetia veure com funcionava un sistema al mateix temps de com estava estructurat.

Diferència entre Genograma i Diagrama sistèmic:

Genograma: és un mitjà gràfic que representa l’estructura d’una organització o grup. En  ell no si representar les conflictes o avinences que hi ha dins el grup, no ens mostra res més que la organització estructural.

Diagrama sistèmic:és un mitjà gràfic on és permet plasmar i representar, no només l’estructura del grup, sinó també el seu funcionament.

Pràctica:

1.Genograma:

2.Diagrama sistèmic:

Reflexió:

En aquesta pràctica em aprofundit més en el plantejament sistèmic, tot i que amb un enfocament diferent. El com les famílies o grups són considerats sistemes,en que el bon funcionament depèn de que cada membre actuï de forma adequada, dins el seu rol. Com en un sistema d’engranatges, el mal funcionament d’una petita peça pot provocar un mal funcionament en tot el sistema. I és molt important torna a col·locar correctament la peça per  tornar a funcionar correctament.

Durant aquesta pràctica hem pogut veure la utilitat dels diagrames i la facilitat que ens donen per poder comprendre i veure com s’estructura i funciona un grup, així com la diferència que hi ha entre ell i un genograma. En el primer esquema trobem un genograma on el que observem es la jerarquia d’un grup classe. En permet veure que el professor és qui te més poder, seguit pels delegats i per últim es troben la resta d’alumnes. No podem, però, saber sin hi ha cap conflicte dins el grup o si hi ha bonda relació.

El segon exemple es tracte d’un diagrama on si que podem observar el tipus de relacions que hi ha entre un grup d’amics. Per exemple en el cas que hem fet nosaltres podríem veure, que la noia de vint té un conflicte evident amb la noia de 19, la qual ha fet una  coalició amb una altre per fer que la noia de 20 i el seu xicot no estiguin bé. També podem veure que entre dos nois hi ha un conflicte ocult.

El que aquesta pràctica ens ha permès es veure que en qüestió de relacions, els diagrames sistèmics són una eina molt útil, i depenen del perquè ens faci falta l’esquema ens anirà molt millor el diagrama que el genograma.

Pràctica 7: Actituds Rogerianes

Carl Rogers:

Va ser un psicòleg molt influent, que juntament amb Abraham Maslow va fundà la psicologia humanista.

Va néixer el 8 de gener de 1902 Oak Park en Illions. Era fill d’una família molt unida.

El 1914 és va instal·lar al camp amb la seva família per dedicar-se a l’agricultura, hi ha la criança d’animals.

El 1919 és va inscriure a la Facultat d’agricultura la qual va abandonar per emprendre estudis de Teologia.

És va traslladar a China durant alguns mesos, a l’any 1922, amb un grup d’estudiant per participar en una conferència internacional organitzada per la Federació Mundial de Estudiant Cristians. Aquest estància li va permetre confrontar la cultura occidental amb la oriental i es va replantejar moltes qüestions de la seva vida.

Un cop va tornar als Estat Units va abandonar els estudis sobre teologia per dedicar-se a estudis de caràcter psicopedagògic.

Després d’esta un any estudiant al Institute for Child Guidance de Nova York és va traspassar al Child Study Department de Rochester.

El 1942 es va casa amb Helen Elliot, amb la qual va tenir dos fills.

Gràcies al llibre The Clinic Treatment of the Problem Child publicat el 1939 va obtenir una càtedra de psicologia clínica en Ohio.

En el Couseling and Psycgotherapy (1942) va fundar les bases de la teràpia centrada en el client, la qual és la pedra angular del moviment de la Psicologia Humanista.

El 1944 és va traslladar a Chicago on va fundar el primer counseling center, en el que efectua la seva teràpia i realitzar investigacions.

El 1957 va obtenir una càtedra de Psicologia i Psiquiatria de la Universitat de Wisconsin. En el seu departament de psiquiatria Rogers experimentava la teràpia centrada en el client amb pacients psicòtics, obtenint resultats òptims que publica el 1967 en el seu llibre The Therapeutic Relationship and its Impact: A Study of Schizophrenia.

El 1964 deixar l’ensenyança i es trasllada a Califòrnia al Western Behavioural Science Institute de la Jolla.

El Center for the Study of the person és fundat el 1969 i successivament el Institute of Peace per a l’estudi i resolució de conflictes.

Carl Rogers va mori el 28 de gener de 1987 a l’edat de 85 anys a causa d’un atac cardíac.

Teoria sobre les 3 actituds:

Per Carl Rogers lo important era que una persona aprengués a viure tres actituds bàsiques:

1.      Acceptació incondicional: amb aquesta actitud Rogers ens diu que s’ha d’acceptar al client encara que la seva conducta no ens agradi. No es tracte d’acceptar el seus comportament sinó la seva essènica. Ja que si el client es troba en un context en que es acceptat li serà més fàcil obrir-se i parlar.

2.      Comprensió empàtica: intentar entendre els anhels i conducta del pacient des del seu punt de vista. Posar-se a la pell de l’altre, agafar les seves vivencies però sense fer-te teus els seus sentiments, només els vius per entendre’ls. El pacient a de captar la voluntat d’entendre’l.

3.      Autenticitat, coherència: transmetre al pacient  que el que sent, pensa i fa  el professional va en la mateixa línea.

Documental: Pensant amb els altres.

Aquest  documental, rodat durant un any a una escola pública infantil Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, ens ensenya la manera que tenen d’aprendre uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força.

Ens mostra també la manera en que els nens interactuen entre ells, i el com reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta.

El que es segueix durant aquest reportatge és l’activitat de Toshiro Kanamori, un mestre enamorat de la seva feina i que intenta conjugar l’aprenentatge amb la diversió. Toshiro intentar sobretot ensenyar-los l’art de vida, i les seves classes a part de la matèria del curs, van molt dedicades a  fomentar la bona relació entre els nens. Als quals aprenen a ficar-se en el lloc de l’altre i a respectar-se mútuament.

Reflexió:

Amb aquest documental podríem dir que veiem aplicades les 3 actituds de Rogers, en els nens de la classe del professor Toshiro,

Es un documental que no només l’he torbat interessant, sinó que m’ha fet veure moltes coses, com  la importància de no jutjar els altres i intentar posar-nos a la pell de l’altre per comprendre’l millor.

Hi ha agut escenes que m’han impactat molt, com per exemple l’escena en que una alumne veu reflectit el dolor que ella sent per la mort de seu pare, en l’escrit d’un dels seus companys que fa poc se li ha mort la mare. És un moment molt emotiu en que tots els seus companys l’escolten atentament i li donant suport, entén el seu dolor.

O també l’escena en que un dels nens es castigat sense participar en la regata pel fet d’estar parlant a classe i tots els seus companys surten a la seva defensa, aconseguint que el professor el deixi fer la regata i li dones un altre càstig mes conforme amb la infracció del que ha fet.

Es un documental que ens mostra, el grau de implicació i la força dels lligams que és poden fer entre persones. Aquest nens ens han mostrat, sense saber-ho, la importància de donar més temps a la gent que ens envolta, de intentar esta al seu costat comprenent el seus sentiments, i aconseguir entendre les seves vivències i conducta.

Com a futurs psicòlegs seria bo que aprenguéssim d’aquest nens, i apliquéssim a la nostra vida les tres actituds de Carl Rogers. 

Pràctica 6: Necessitats Humanes

Psicologia humanista: és un corrent de la psicologia que sorgeix durant la dècada dels cinquanta com a reacció al conductisme i la psicoanàlisi.

El que pretén la psicologia humanista és la consideració global de la persona i l’accentuació dels aspecte existencials i positius. Criticant  a una psicologia que, fins llavors, s’havia inscrit com una ciència natural intentant reduir la persona a variables quantificables o que només és centrava ens els aspectes negatius i patològics de la persona.

Abraham Harold Maslow:

VA ser un psicòleg estadounidense conegut com un dels fundadors i principal exponent de la psicologia humanista. Els seus últims treballs el defineixen com un pioner de la psicologia tranpersonal. El seu desenvolupament teòric més conegut és la piràmide de les necessitats, que és un model on es planteja una jerarquia de les necessitats humanes, en la que la satisfacció de les necessitats bàsiques o subordinades donen lloc a una generació successiva de necessitats més altes.

Abraham va ser el fill gran de set germans, els seus pare eren jueus russos que havien emigrat Brooklyn (Nova York) on el 1 d’abril de 1908 naixia ell. Maslow va ser un nen solitari al qual els seus pares li ven exigir molt per  aconseguir un èxit acadèmic.

Primer va estudiar medicina en el City College de Nova York. Desprès de dos semestres, va ser transferit a Cornell i desprès va tornar al City College.

Contra els desitjos dels seus pares, es va casar amb la seva cosina gran Marta Goodman, amb qui va tenir 6 filles. Van traslladar-se a Wisconsin, on va poder estudiar a la Universitat de Wisconsin.  Va ser aquí on va començar a interessar-se per la psicologia.

El 1930 va rebre un BA, el 1931 el MA i el doctorat el 1934, tots en psicologia i de la Universitat de Wisconsin. VA ser el 1934 quant va proposar la teoria psicològica anomenada Jerarquia de les necessitats de Maslow.

El 1935 va tornar a Nova York on va treballar en la Universitat de Columbia juntament amb E.L.Thorndike i va interessar-se en la investigació de la sexualitat humana.

El 1937 assumeix un càrrec acadèmic com a professor en el Brooklyn College on començar a donar classes a temps complet.

El 1951 es va mudar a Boston i va ser el Cap del departament de Psicologia de Brandeis. Va estar-se 10 anys allà.

El 1967 va ser premiat com a humanista de l’any. En els seus últims anys de vida i semi retirat de la activitat docent, es va dedicar a un projecte teòric que no va acabar: desenvolupament d’una filosofia i una ètica que concorden amb les hipòtesis de la psicologia humanista.

Va morir el 8 de juny del 1970 a Califòrnia com a conseqüència d’un infart miocardíac.

Jerarquia de les necessitats Humanes:

L’escala de les necessitats de Maslow és descriu generalment com una piràmide que consta de 5 nivells. L’idea bàsica de la jerarquia és que les necessitat més altes ocupen la nostra atenció només quant s’han satisfet les necessitats inferiors.

Segons la piràmide de Maslow les necessitats són:

1.Necessitats fisiològiques: son necessitats fisiològicament bàsiques per mantenir l’homeòstasi. Dins tindríem: la necessitat de respirar, beure i alimentar-se, la necessitat de dormir, evitar el dolor, etc.

2.Necessitats de seguretat i protecció: quant les necessitats fisiològiques es mantenen compensades, sorgeix la necessitat de sentir-se segur i protegit. Inclús desenvolupar certs límits en quant a l’ordre.

3.Necesitats amor pertinença: estan relacionades amb el desenvolupament de l’individu, i són: associació, participació i  acceptació.

4.Necessitats d’estima: consta de dos tipus:

                -Estima alta: consisteix en la necessita del respecta a un mateix.

                -Estima baixa: consisteix en el respecte cap a les altres persones.

Si hi ha manca en aquestes necessitats és quant es reflexa una baixa autoestima i el complexe d’inferioritat.

5.Autorealització: són les necessitat més elevades, i per tant es troben a dalt de tot de la jerarquia. A través de la seva satisfacció és trobar un sentit a la vida mitjançant el desenvolupament potencial d’una activitat.

Amb relació a la piràmide de Maslow hi ha tres tipus de comportaments:

a)Comportaments CONSTRUCTIUS. S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.

b)Comportaments DESTRUCTIUS. S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.

c)Comportaments FALLITS. No s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica

Pràctica:

La pràctica consisteix en busca un exemple de cada tipus de comportament per els 5 nivells de la piràmide

1r. nivell: FISIOLÒGIC

Constructiu: Una persona a plegat de treballa a l’hora de dinar i per tant va a casa seu a menjar.

Destructiu: Una persona ha queda’t amb uns companys de feina per avançar un projecte, però té gana i decideix baixa a la cafeteria a menjar algú.

Fallit: Una persona té gana però i l’hora de dinar lliure però prefereix quedar-se avançar feina i per tant no dina.  

2n. nivell: SEGURETAT

Constructiu: Una gimnasta té una prova molt important però just uns dies abans sent molèsties a l’espatlla i parlar amb l’entrenadora per tal de dir-li que no hi podrà assitií.  

Destructiu: Una gimnasta té una prova molt important però just uns dies abans sent molèsties a l’espatlla i decideix no fer-la.

Fallit: Una gimnasta té una prova molt important però just uns dies abans sent molèsties a l’espatlla, tot i no està bé decideix presentar-s’hi. Com a conseqüència és fa lesiona l’espatlla i durant un període de temps no podrà entrenar.

3r. nivell: AMOR I PERTINENÇA

Constructiu: Una persona li ha passat una experiència molt bona i té moltes ganes de poder compartir-la amb algú. Per la qual cosa truca als seus amics i queden.

Destructiu: Una persona li ha passat una experiència molt bona i té moltes ganes de poder compartir-la amb algú i enlloc de trucar als seus amics decideix quedar amb  uns coneguts.

Fallit: Una persona li ha passat una experiència molt bona i té moltes ganes de poder compartir-la amb algú. Trucar per quedar amb els seus amics però li diuen que no poden, per tant es quedar a casa llegint un llibre.

4t. nivell: AUTOESTIMA

Constructiu: Una noia té un treball de final de carrera, si esforça molt . Quant el presentar els professors queden encantats amb el treball i la feliciten.

Destructiu: Una noia té un treball de final de carrera, el fa ràpid i corrents sense esforçar-s’hi. Per tant el treball és pèssim i els professos la suspenen.

Fallit:  Una noia té un treball de final de carrera, si esforça molt . Però no fa la presentació.

5è. nivell: AUTOREALITZACIÓ

Constructiu: Un noi té un examen d’anglès per tal de poder anar d’Erasmus a Londres i ha estudiat molt. Per la qual cosa treu molt bona nota i aconsegueix la plaça.

Destructiu: Un noi té un examen d’anglès per tal de poder anar d’Erasmus a Londres, però li ha fet mandra estudiar i es presenta a l’examen sense haver fet res. Com a conseqüència suspèn l’examen i perd la plaça.

Fallit:  Un noi té un examen d’anglès per tal de poder anar d’Erasmus a Londres i no si presentar.

Reflexió:

Amb la pràctica sobre la teoria de Abraham Maslow em pogut veure com tota acció d’una persona té com a finalitat l’autorealització, tot i que  no sempre s’arribi aqueta.

Perquè com també em pogut observar hi ha tres tipus de comportament envers les necessitats i no sempre utilitzem el més adequat. Ja que si davant de certes necessitats tenim un comportament fallit no aconseguirem satisfer les nostres necessitats i per tant no arribarem a una autorealització.

El més important, pel que jo he entès, és que si una persona vol arribar a l’autorealització ha de poder satisfer les necessitat més baixes, i que si volem fer-ho senes sentint-se malament el camí es a partir de comportaments constructius.

Si aconseguim satisfer les nostres necessitats però perjudiquem als altres no ens sentirem bé amb nosaltres mateixos perquè no haurem actuat correctament.

Pràctica 4: Mecanismes de Defensa

Introducció:

Psicoanàlisi:  és un corrent psicològic que parteix de la hipòtesi que el símptoma que presenta l’individu és el substitut d’un procés psíquic reprimit. La reconstrucció de la història del pacient ha de permetre, gràcies a  l’emergència dels records reprimits,la desaparició del símptoma.

En la cura es demana al pacient que associí lliurament i que comuniqui a l’analista tit allò que se li acudeix, encara que li sembli inadequat o inreferent. Les seves teories no són falsables (al menys no totes)

La psicoanàlisi va sorgir de les teories que Sigmund Freud va desenvolupar per poder explicar la histèria.

Aquestes teories són:

1. La teoria de l’inconscient i el conscient:

Amb l’estudi de pacients amb histèria Freud arribar a la conclusió que una part de la nostre ment és inconscient, és la part on es troben els records o pensaments que no som capaços d’afrontar.

2. Energia Vital:

Freud més tard va dividir en tres parts no equitatives la persona

La part conscient, la part inconscient i la pre-conscient.

3. Teoria de l’allò, el jo i el superjò (personalitat):

Segons Freud en la personalitat de la persona és troben tres parts o entitats el Id (allò), el Ego (jo) i el superego (superjò).

El Id és la part innata que opera a partir del principi de plaer.

El ego és forma aquesta entitat als 2 anys de vida i és relaciona amb l’id. Opera a partir del principi de realitat establint una dinàmica entre la recerca del plaer i les restriccions de la realitat.

El Superego apareix als 3 anys. És la part que determina el que és correcta i el que no, incorporà la relació social. Seria la part encarregada de fer sentir remordiments.

És la dinàmica entre les 3 part la que determina la conducta.

4. Teoria de la sexualitat:

Per Freud existeixen un seguit de fases psicosexuals que tots els nens i nenes han de passar i superar. Sinó és produeix un parada en el desenvolupament (fixació)

Aquestes fases són:

a)      Fase Oral (0 a 2anys): és la fase en que els nens tenen el plaer sexual lligat en la excitació de la cavitat bocal i els llavis.

b)      Fase Anal (2 a 3 anys): es centra en el plaer que lo produeix evacuar, provocant que es centri en el control dels esfínters.

c)       Fase genital (3 a 6 anys): és la fase en que els nens descobreixen els seus genitals i descobreixen les diferències entre els dos sexes. És la fase en que apareix el complex d’Edip o el d’Electra.

d)      Etapa de latència (6 a 12 anys): és una etapa en que no passa res.

e)      Etapa genital (a partir dels 12 anys): és l’etapa definitiva en que si la persona no presenta cap fixació es desenvoluparà adequadament i tindrà una vida plena.

5. Mecanismes de defensa: són dispositius interns que desenvolupa l’Ego per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Anna Freud va proposar un llistat de 9 mecanismes de defensa:

1)      Repressió: manté els impulsos inacceptables de l’Id fora de la consciència. Si bé elimina els sentiments de dolor o ansietat pot, a la vegada, suposar un cost considerable donat que cal emparar molta energia.

2)      Negació: mecanisme relativament simple que consisteix a negar-se a creure que un esdeveniment amenaçador o aversiu va tenir lloc o que una determinada condició existeix.

3)      Projecció: la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateix. La persona descarrega, ni que sigui parcialment, el seu impuls , en tant que també s’oculta a si mateix els sentiments que poden resultar amenaçadors.

4)      Racionalització: la persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que resulta inacceptable.

5)      Intel·lectualització:  consisteix en prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.

6)      Formació reactiva: contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posa èmfasi en el seu oposat.

7)      Regressió: és el mecanisme que actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils o primitives, en les quals havia experimentat una fixació.

8)      Desplaçament: consisteix en canvia l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.

9)      Sublimació: fa que un impuls potencial perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.

Pràctica: Sublimació dels 7 pecats capitals.

a)      Ira:

-Cas:  estic enfadada amb els meus amics perquè no han pensat amb mi, i per tant no m’han trucat per sortir.

-Sublimació: canalitzo el sentiment d’ira que sento passant apunts o estudiant, en comptes d’estar-me a casa sola, sense fer res més que pensant en la ràbia que sento envers els meus amics i anant alimentant més la ira.

b)      Luxúria:

-Cas: estàs de festa en una discoteca i et trobes amb un noi i que t’atrau molt, però tu tens parella.

-Sublimació: enlloc de deixar anar el teu impuls cap el noi de la discoteca, vas a veure el teu xicot  (que també esta a la discoteca) i descarregues amb ell tot el teu impuls sexual.

c)       Gula:

-Cas: he anat al gimnàs, i al tornar cap a casa m’entra molta gana, sobretot d’algun dolç.

-Sublimació: en arribar a casa em menjo una peça de fruita, o em bec un got de suc de fruita, enlloc de menjar una rajola de xocolata o un altre dolç.

d)      Peresa:

-Cas: has dormit poc i l’endemà tens un examen i per tant volies repassar el temari. Però estàs molt cansat.

-Sublimació: enlloc d’esta tota la tarda dormint, estudies unes 2 hores i desprès aprofites per descansar una estona.

e)      Supèrbia:

-Cas: t’han donat la nota d’un examen i estàs eufòric perquè t’ha anat molt bé.

-Sublimació: enlloc de fer nota que t’ha anat molt bé i que has tret molt bona nota, aprofites per comentar als teus companys que no els ha anat bé, per dir-los que els ajudaràs estudiar pel pròxim.

f)       Enveja:

-Cas: tens enveja de la personalitat del xicot d’una amiga teva, i constantment el compares amb el teu xicot.

-Sublimació: en comptes de retreure-l’hi els aspectes negatius al teu xicot o les qualitats que no té, et fixes amb tot lo bo i positiu que té com a persona i parella.

g)      Avarícia:

-Cas: tens una germana i els vostres pares us han regalat una jaqueta per les dues.

-Sublimació: malgrat que a tu t’agradaria més i preferiries que la jaqueta hagués estat un regal només per tu, enlloc d’enfadar-te amb els teus pares i la teva germana, la comparteixes ja que saps que la teva germana no té cap jaqueta d’hivern.

h)      Vergonya:

-Cas: un teu amic juga un partit de futbol, i et demanar que el vagis animar. Tu i vols anar però no hi ha cap més amic que pugui i et toca anar-hi sola.

-Sublimació: enlloc de no anar-hi o d’esta allà al partit en un racó passant desapercebuda i tancada en tu mateixa, animes al teu amic.

Reflexió:

Amb aqueta pràctica, no només em après una mica més de les teories de Freud, sinó que a més ens ha fet adonant-se de que al llarg del nostre dia i de la nostre vida utilitzem molt els mecanismes de defensa de manera inconscient.

Davant de moltes situacions actuem com en els nostres exemples, i no som conscients de fer-ho, no ens adonem que estem protegint-nos a nosaltres mateixos actuen d’una forma diferent a com voldríem  però la qual és la correcte per la societat.

M’ha fet adonar-me que els nostres actes o accions acostumen esta influenciades per la resta de la societat i les seves normes. En certa manera podríem dir que no som del tot lliures per fer la nostre vida, ja que sempre, conscientment o no, actuem pensant en que diran els altres. I no volem veure que a vegades els nostres desitjos no son els que la societat considera positius i que es llavors quant actuen els mecanismes de defensa.